El 1939 la seva família s’exilià a Montpeller (França) i el 1942 a Mèxic, país on es llicencià en lletres hispàniques a la Universidad Nacional Autónoma de México. Feu un postgrau a la Universitat de la Sorbona de París i treballà com a traductora de l’ONU, com el seu germà Manuel Duran i Gili.
Destacà com a difusora de la memòria de l’exili català a Mèxic i divulgadora acadèmica de la cultura, la llengua i les obres dels autors catalans. Fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi (2022).