Casada a Barcelona amb el traginer Simó Lloberes (1804), en iniciar-se la guerra del Francès residia a Tarragona. Col·laborà amb els defensors de la ciutat fabricant municions i prestant altres serveis. S’incorporà a una sortida, durant el setge del 1811, i causà personalment diverses baixes a l’enemic. Després de l’entrada de l’exèrcit francès a la ciutat, en fugí amb la seva família. Hi retornaren uns anys després i s’establiren com a comerciants, activitat en la qual prosperaren. Poc abans de morir, en el testament disposà ser enterrada al cementiri civil.
En vida, la seva gesta restà en l’anonimat i no fou identificada fins al final del segle XIX i l’inici del XX. A la segona dècada d’aquest segle, com a reconeixement pòstum, Alfons XIII la recompensà amb el grau de sotstinent. Hom li ha atribuït erròniament el sobrenom de la Rossa.