Descendent per línia materna d’una família de la vella noblesa, el seu naixement il·legítim, agreujat per la condició sacerdotal del seu pare, la marcà profundament. El 1857 publicà el seu primer llibre, La flor , poemes en castellà influïts per Espronceda. El 1859 es casà amb Manuel Murguía, el qual la decantà a escriure en gallec. De tota manera, a causa dels condicionaments de l’època, gairebé tota la seva obra és en castellà. Les novel·les La hija del mar (1859) i Flavio (1861) són, encara, obres de joventut i, fins al recull de poemes A mi madre (1863), no començà la seva obra important i personal. La seva primera composició en gallec, Adiós rios, adiós fontes , aparegué el 1858. El 1863 publicà Cantares gallegos , visió de la Galícia rural. El 1866 publicà Ruinas , i el 1867 la seva millor novel·la en castellà, El caballero de las botas azules . El segon llibre en gallec, Follas Novas (1880), és una angoixosa meditació sobre la mort i la solitud, d’una profunditat metafísica molt diferent del to jovenívol i popular del llibre anterior. La consciència de la solitud radical de l’home, la saudade , enllaça aquests poemes amb els temes bàsics de la literatura existencial. El conjunt de l’obra de Rosalía de Castro gira entorn de tres temes bàsics: la visió costumista de la Galícia rural, el contingut metafísic proper a la filosofia existencial, i la denúncia de les condicions socials del camp gallec, que obliguen a l’emigració. La crítica ha assenyalat semblances temàtiques i formals entre l’obra de Rosalía de Castro i la de Gustavo Adolfo Bécquer, però aquestes similituds, més que de la imitació, procedeixen d’influències comunes, especialment de Heine. En prosa gallega escriví solament els pròlegs als dos llibres de poemes gallecs i el Conto galego , de publicació pòstuma.
Portada de Follas Novas , de Rosalía de Castro
©
Escriptora en llengua gallega i castellana.