roser

Rosa sp (nc.), rosal (es), rosebush (en)

m
Botànica
Jardineria

Roser

Gènere de plantes arbustives, generalment caducifòlies, de la família de les rosàcies, de tiges gairebé sempre agullonades, de fulles estipulades i pinnades, amb els folíols ovats i serrats, de flors (les roses) pentàmeres, solitàries o en ramells i de fruits complexos en cinorròdon.

La majoria dels rosers de jardí són d’origen híbrid i tenen com a principals espècies parentals R.chinensis, R.odorata, R.multiflora i R.wichuraiana, de l’Àsia oriental, R.moschata i R.foetida, de l’Àsia occidental, i R.gallica, d’Europa. Les roses de jardí tenen molts pètals i presenten una gran varietat de formes, colors i aromes. Als Països Catalans hi ha diverses espècies de rosers silvestres. El roser agrest (R.agrestis), d’1 a 2 m d’alt, de fulles glanduloses pel dessota i de flors blanques, es fa en bardisses de terra baixa. El roser alpí (R.pendulina), sovint baix, generalment sense agullons, de fulles amb dents glanduloses i de flors d’un rosat purpuri, creix en boscs i matolls d’alta muntanya. El roser caní (R.canina), d’1 a 4 m d’alçada, de fulles glabres i de flors rosades o blanques, creix en bardisses, a la terra baixa i a la muntanya mitjana. El roser englantiner (R.sempervirens), perennifoli, de tiges sarmentoses i de flors blanques, habita alzinars i bardisses, a la terra baixa. El roser espinosíssim (R.pimpinellifolia), de fins a 1 m d’alt, amb molts aculis i acícules, i de flors blanques, es fa en boscs de la muntanya mitjana. El roser gàl·lic (R.gallica), de fins a 1 m d’alçària, amb aculis desiguals i amb moltes acícules, i de flors d’un rosat fort, és conreat i subespontani. El roser glauc (R.glauca), d’1 a 3 m d’alt, glaucescent o vermellós, i de flors de color rosat fort, creix en bardisses, als Pirineus. El roser de flor petita (R.micrantha), d’1 a 4 m d’alçada, de fulles glanduloses al revers i de flors d’un rosat pàl·lid, és propi de bardisses. El roser mesquer o satalia (R.moschata), perennifoli, de tiges sarmentoses, de fulles inferiorment pubescents i de flors de color de crema, és conreat i naturalitzat. El roser pomífer (R.villosa), de fins a 1,5 m d’alt, de fulles molt glanduloses pel dessota i de flors rosades, creix en bardisses de muntanya. El roser repent (R.arvensis), de tiges sarmentoses, de fulles glabrescents i de flors blanques, viu en boscs, a la muntanya mitjana. El roser rubiginós (R.rubiginosa), de fins a 3 m d’alt, de fulles pubescents i glanduloses pel dessota i de flors d’un rosat viu, és propi de bardisses muntanyenques. El roser sicilià (R.sicula), baix, de fulles glanduloses al revers i de flors rosades, es troba, escassament, en matolls de muntanya. El roser tomentós (R.tomentosa), de fins a 2 m d’alt, de fulles glanduloses i de flors rosadenques, es fa en bardisses de muntanya.