Germà de Manuel Carrasco i Formiguera. Deixeble i col·laborador d’August Pi i Sunyer, fou membre de l’Institut de Fisiologia i de la Societat de Biologia de Barcelona. Amplià estudis a Harvard (EUA). Fou capdavanter, a Catalunya, dels estudis sobre la diabetis i de la preparació (juntament amb Pere González) i l’ús de la insulina a l’Europa continental (1922). Entre molts altres treballs, publicà a “Monografies mèdiques” La diabetis (1927) i Tractament de la diabetis (1929). Fou professor agregat de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934). Exiliat el 1939, fou, a Mèxic, professor de la Universitat de Puebla i de la Universidad Nacional Autónoma i, a Veneçuela, cap de les càtedres de fisiologia a Mérida i a Maracay, i, en 1963-72, catedràtic de fisiologia de la Universidad Central de Veneçuela.
El 1989 fou creada en memòria seva la Fundació Rossend Carrasco i Formiguera per a l’atenció integral a la persona amb diabetis.
Fou el primer president (1933) de la Federació Catalana d’Esports d’Hivern.