Vida i obra
Es llicencià en dret, i estudià piano, harmonia, contrapunt i composició amb D. Mas i Serracant i violí amb M. Viscasillas, tot i que es dedicà bàsicament a l’activitat periodística i literària, especialment a la poesia. Fou un dels representants de la bohèmia intel·lectual barcelonina. Militant d’Acció Catalana, col·laborà a les publicacions Mirador, La Publicitat, El Be Negre, i, ja en la postguerra, a Revista, Destino i Tele-estel. S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista. Un cop alliberat, exercí la crítica musical en El Correo Catalán, Diario de Barcelona i Destino, entre d’altres.
La seva poesia està influïda per Josep Carner i el noucentisme, però no deixa de banda l’espontaneisme maragallià. Publicà Poemes lírics (1924) i Sentiment i paisatge (1946), que sortí amb la data falsa del 1937. Escriví diversos llibres d’assaig entre els quals sobresurt Resum de poètica catalana (1932), escrit en col·laboració amb Alfons Serra i Baldó, que tingué una gran difusió. També és l’autor de les biografies Francesca Bonnemaison de Verdaguer i la seva obra (1972), escrita juntament amb Maria Cinta Balagué, i Beethoven. Vida i obra. Visió actual (1970), que signà amb la seva dona, la pianista i pedagoga Maria Canals. El 1953 donà a conèixer l’antologia Llibre de l’humor català i el 1969 va publicar les seves memòries, amb el títol 30 anys de vida catalana, que després completà el 1971 amb Ésser català no és fàcil. Traduí obres de Baudelaire, Vintila Horia, Musset i Tolstoi.
De les seves composicions musicals destaquen les cançons per a solista i piano, amb lletra pròpia, el Concert en mi menor per a piano i orquestra i les obres per a piano Fantasies en forma de variacions i Tema amb variacions.
Bibliografia
- Llates i Serrat, Rossend; Canals i Cendrós, Maria [Remei] (1970): Beethoven: la vida i l’obra, visió actual. Barcelona, Editorial Selecta.