És fortament territorial i s’alimenta de cucs, petits insectes i aranyes, que captura a terra o entre el sotabosc, i de baies, especialment de saüc. Hom n'aprecia el cant del mascle, no tan melodiós com el d’alguns altres moixons, però molt més virtuós i capaç de fer redoblaments brillants, matisos suaus i fortes notes. És difícil de mantenir-lo engabiat, a causa del règim alimentari i de l’instint migrador; a més, en captivitat gairebé no canta.
Habita en boscs amb vegetació baixa densa i maleses humides al nord-oest d’Àfrica, l’Europa meridional i central i l’Àsia Menor, i hiverna a l’Àfrica tropical. És comú, d’abril a setembre, als Països Catalans.