rotació capturada

rotació captiva
f
Astronomia

Rotació d’un satèl·lit al voltant d’ell mateix, quan té lloc de tal manera que sempre mostra un mateix hemisferi al planeta al voltant del qual gira.

El fet que un satèl·lit mostri sempre la mateixa cara al seu planeta no vol dir que no giri, sinó que, a la vegada que gira, es mou entorn del seu planeta, i la relació entre ambdós moviments és tal, que el satèl·lit manté sempre la mateixa orientació relativa envers el planeta. Perquè es produeixi aquesta situació cal que el temps que triga el satèl·lit a donar una volta completa entorn d’ell mateix sigui exactament igual al temps que triga a completar la seva translació al voltant del planeta. La causa d’aquest fenomen és l’existència de les marees provocades pel planeta, les quals produeixen un eixamplament a la superfície sòlida del satèl·lit, que intenta moure's seguint el moviment del planeta al firmament. Aquest moviment implica una gran pèrdua d’energia per fregament, per la qual cosa la rotació es va fent més lenta, fins que arriba a la situació en què el satèl·lit sempre mostra la mateixa cara al planeta, i així l’eixamplament de la seva superfície resta fix (libració). Aquest fenomen és el que s’ha produït en el cas de la Lluna, i també, amb tota seguretat, a gairebé tots els altres satèl·lits del sistema solar, bé que en alguns casos no ha pogut ésser comprovat.