La geografia
Situada a les vores del Sena, en un meandre a la vora còncava del qual s’aixeca la ciutat vella, voltada per un amfiteatre de turons, més enllà dels quals s’estenen àrees residencials recents. És un dels principals ports francesos que, juntament amb l’avantport de l’Havre, serveix especialment la conca de París. Centre industrial en expansió: a part la tradicional indústria de cotó, sorgeixen fàbriques papereres, químiques, d’equipaments mecànics, automobilístiques i de construcció aeronàutica. Les àrees industrials s’instal·len a les vores del Sena (àrees de Le Petit Quevilly i Le Grand Quevilly, la Grand-Couronne, amb refineries de petroli, Moulineaux, Oissel, etc.). Centre d’ensenyament superior: Université de Rouen, fundada el 1966, a Mont-Saint-Aignan, a l’àrea suburbana.
La història
Ciutat cèltica, al segle I aC caigué sota el domini de Roma, que la integrà a la Gàl·lia Lugdunensis i, més tard, a la Província Lugdunensis II. Al segle IV abraçà el cristianisme. Presa diverses vegades pels pirates normands (segle IX), a la baixa edat mitjana esdevingué un dels centres marítims més importants d’Europa, gràcies als privilegis que tenia com a comuna; nogensmenys, perdé aquesta condició en ésser-hi reprimit un alçament contra Carles VI de França (1382). Assetjada durant la guerra dels Cent Anys, es decantà cap a la Reforma, però posteriorment s’adherí a la Lliga catòlica i fou assistida per Enric IV de França (1591-92), al qual se sotmeté quan aquest es feu catòlic. Del segle XV ençà n’ha anat augmentant la importància com a port.
L’art
Façana de la catedral de Rouen
Fréderic Bisson (cc by 2.0)
Conserva nombrosos edificis gòtics. Entre els religiosos es destaca la catedral, construïda sobre una antiga basílica romànica, començada al segle XIII i ampliada posteriorment; té vitralls dels segles XIII, XIV i XVI i tombes i mausoleus renaixentistes que l’enriqueixen. La magnífica església de Saint-Ouen (segles XIV-XV) s’aixeca damunt una antiga església romànica; la façana és del segle XIX. L’església de Saint-Maclou (segles XV-XVI) és d’estil gòtic flamíger. Entre els edificis civils és digne d’esment el Palais de Bourgtheroulde (segle XV), el Palais de Justice (segles XV-XVI) i la Grosse Horloge (segle XVI). La Tour de Jeanne d’Arc formava part d’un castell no conservat del segle XIII. Té un interessant Musée des Beaux-Arts.