Graduat a l'Escola de Cinematografia (1968), el seu primer llargmetratge, En kärlekshistoria ('Una història d'amor', 1970), obtingué una acollida molt favorable i fou premiat, entre altres festivals, al de Berlín. El fracàs del seu segon film, Gilliat (1975), el decidí però a dedicar-se exclusivament a la publicitat durant més de vint anys, tret d'alguns curts i documentals. Retornà a la creació cinematogràfica amb Sånger från andra våningen ('Cançons des del segon pis, 2000, Gran Premi del Jurat del Festival de Canes), Du levande ('Vosaltres, els vivents', 2007) i En duva satt på en gren och funderade på tillvaron ('Un colom en una branca reflexiona sobre l'existència', 2014), amb el qual obtingué el Lleó d'Or al Festival de Venècia. És característic de la seva producció l'humor absurd i una certa tendència al grotesc.
Roy Andersson (2008)
© Magnus Fröderberg