Es traslladà a Tolosa el 1984 i s’establí a Nantes el 1989. El seu teatre té vocació d’ésser popular, “necessari” i gratuït, per això el seu espai escènic per excel·lència sempre ha estat el carrer, la plaça, àmbits oberts que el grup dota d’ànima. Un dels seus secrets essencials és l’imprevist: escenaris inusuals, hora de convocatòria sobtada i temps de durada eventual. Entre la seva extensa producció, cal destacar La mallette infernale (1981), inspirada en el cinema mut, o La maison dans les arbres (1988), en què una parella s’estava durant tres dies dalt d’un arbre mirant la televisió, cuinant i gaudint de tota mena de conforts. Royal de Luxe visità Catalunya amb La veritable histoire de France (1990), un espectacle en què els personatges (Carlemany, Joana d’Arc, Lluís XIV, Napoleó, etc. ) sortien d’un immens llibre en relleu, de dotze pàgines de 28 m2 cadascuna, i de vuit tones de pes, que era manipulat a la vista per un sistema de torns. A Granada crearen un autèntic caos circulatori amb Les embouteillages (1993). Durant quatre dies del Grec 1997, Le Géant tombé du ciel (1993), envaí la ciutat de Barcelona: es tractava d’una marioneta de nou metres d’alçada a semblança de Gulliver conduïda per 25 manipuladors movent dues tones de fusta amb contrapesos i politges. L’any 1997 també féu estada durant sis mesos al Camerun i en tornar al port de Le Havre muntà un gran espectacle de carrer amb el seu Géant i el seu Petit Géant (1998), amb els quals passaren per Nantes, Calais i Anvers. Posteriorment presentaren l’espectacle Petits contes nègres (1999), de tall més tradicional, La girafe tombée du ciel (2000) i La visite du sultan des Indes sur son éléphant à voyager dans le temps (2005), un espectacle creat en ocasió del centenari de la mort de Jules Verne, encarregat per les ciutats de Nantes i Amiens, i presentat després a Londres.