Descobert l’any 1861 per Bunsen i Kirchhoff en l’anàlisi espectroscòpica de la lepidolita, el rubidi natural és constituït per una mescla de dos isòtops, amb nombres de massa 85 (72,15%) i 87 (27,85%); aquest darrer, radioactiu, presenta emissió β i gaudeix d’una vida mitjana de 5×1011 anys. En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials. El rubidi és un element relativament abundant, generalment associat amb liti (lepidolita), potassi (carnal·lita) o cesi, però no hi ha cap mineral que el contingui en proporció superior a l’1,5%. Hom el recupera comercialment dels subproductes de la separació dels altres metalls alcalins. La preparació del metall pot tenir lloc per electròlisi en atmosfera inerta del clorur (RbCl) fos o per reducció d’aquest mateix compost amb calci, entre altres mètodes. El metall és de color blanc d’argent, molt tou i es troba sovint en forma líquida. És extraordinàriament reactiu enfront de l’aire i la humitat, pel qual fet hom l’ha d’emmagatzemar submergit en un oli mineral. S’encén espontàniament en l’aire i reacciona violentament amb l’aigua, amb ignició de l’hidrogen alliberat. Presenta les propietats químiques generals dels metalls alcalins, accentuades respecte als de nombre atòmic inferior, i és el tercer dels elements més electropositius. Forma quatre òxids, amb les fórmules Rb2O, Rb2O2, Rb2 O3 i Rb2O4.
L’hidròxid RbOH és fortament bàsic i troba aplicació en cel·les alcalines per a treball a baixes temperatures. El carbonat Rb2CO3 és molt higroscòpic i corrosiu i troba aplicació en la fabricació de vidres especials. S’amalgama amb facilitat i forma aliatges amb els altres metalls alcalins, amb els alcalinoterris i amb l’antimoni, el bismut i l’or, i els aliatges amb aquests darrers elements presenten un pronunciat efecte fotoelèctric. Les aplicacions principals del rubidi són a la indústria electrònica, tant en cel·les fotoelèctriques com per a getter.
Propietats físiques del rubidi
| nombre atòmic | 37 |
| pes atòmic | 85,468 |
| estructura electrònica | [Kr]5s1> |
| +1 | |
| densitat | 1,53 g/ml |
| punt de fusió | 38,89ºC |
| punt d’ebullició | 686ºC |
| radi (Rb+1) | 1,47Å |
| potencial d’ionització, en eV | I: 4,177 |
| II: 27,28 | |
| III: 40 | |
| conductivitat tèrmica (a 25ºC) | 0,582 W/cm∙k |
| resistivitat elèctrica (a 20ºC) | 12,5 μΩ |