Dividit en 100 copecs. El nom (en rus, rubl', del verb rubit', ‘tallar’) li fou aplicat en néixer, el 1321, com a peça encunyada, tallada de barres d’argent. Com a unitat monetària la seva circulació s’estengué per tot l’estat rus el 1535, bé que n'existien encunyacions diverses. El 1704 fou dividit en 100 copecs. L’emissió extraordinària que hom en féu per subvenir a les despeses de guerra en temps de Caterina II obligà a una primera reestructuració monetària, vigent en 1839-97, a la qual succeí la posada en circulació de monedes d’or i paper moneda. A la gran devaluació que experimentà el ruble després de la Primera Guerra Mundial, s’hi afegí el desgavell a què portà l’excés d’emissió de paper després de la Revolució del 1917. En el període d’entreguerres la reforma monetària portà a la creació d’una nova moneda, červonec (10 rubles de preguerra), que coexistí amb el ruble. Després del 1945 la forta devaluació motivà l’emissió de nous rubles que substituïren els de preguerra, i el 1961 en fou incrementat el contingut teòric d’or. Amb la dissolució de la Unió Soviètica (1991) i la crisi econòmica subsegüent, el ruble sofrí una forta devaluació. El 1998 fou introduït el nou ruble, equivalent a 1000 rubles antics. D’altra banda, els primers anys de la independència molts dels estats de l’antiga URSS mantingueren el ruble com a unitat monetària.
m
Economia