ruda

Ruta sp (nc.), ruda (es), rue (en)

f
Botànica
Farmàcia

Llavors de ruda

© C.I.C - Moià

Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les rutàcies, subllenyoses, d’olor forta i característica, amb fulles alternes, dues o tres vegades pinnatisectes, freqüentment glauques, amb inflorescències cimoses corimbiformes, amb flors de quatre pètals grocs i generalment fimbriats, i amb fruits en càpsula lobulada apicalment.

Tenen propietats emmenagogues i abortives, entre altres. Llur essència és emprada en homeopatia i en la preparació de certs medicaments. La ruda de bosc (o de muntanya ) ( R.montana ), de fulles amb folíols linears i de flors amb pètals, enters o denticulats, es fa en matolls i rosts secs, a la regió mediterrània occidental.

Ruda ( Ruta angustifolia )

© Fototeca.cat