Fou director de la Biblioteca Imperial de Viena. Era membre corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Publicà diversos estudis de manuscrits hispànics (Lex Romana Wisigothorum de Lleó, 1887; Hand-schriftenschätze Spaniens, ‘Tresors manuscrits d’Espanya’, 1894). Després d’estudiar el mestre Renall de Barcelona (1887), féu un treball important sobre els manuscrits de Ripoll (1907-08; traducció catalana de Pere Barnils, 1910-11), on estudià críticament per primera vegada la figura de l’abat Oliba. Deixà incomplet un catàleg dels manuscrits de Ripoll conservats a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (publicat per García Villada, 1915).