Nascut a l'Argentina, de pares alemanys, anà a Alemanya el 1906 i es formà en filologia romànica a Marburg, Munic i Leipzig, on es doctorà el 1920. Fou professor de filologia romànica de la Universitat d’Hamburg i, el 1926, fou nomenat director de l’Ibero-amerikanisches Institut d’aquella ciutat. Es dedicà a l'estudi de la literatura llatinoamericana i, el 1946, aconseguí la catedrà d'hispanística. Publicà molts articles a la revista de l'Institut, Ibero‑amerikanische Rundschau, que dirigí entre 1936 i 1944, que prengueren forma en una gran obra de síntesi: Geschichte der latein-amerikanischen Literatur (1969) —Història de la literatura llatinoamericana—. Treballà també sobre la literatura catalana, sobretot els joves poetes catalans (“Charakterköpfe jungkatalanischer Lyrik: Joan Maragall”, 1921), i la lírica contemporània, sobre la qual cal destacar l'antologia de poetes catalans Katalanische Lyrik der Gegenwart (1923). En col·laboració amb Rudolf Slaby publicà entre el 1932 i el 1937 un diccionari del castellà i l’alemany, sovint reeditat.