Pertangué al grup ascètic d’Aquileia (sota Cromaci) i de Melània (a Alexandria i a Terra Santa). Origenista (sota Dídim el Cec i Gregori de Nazianz), es guanyà l’enemistat de Jeroni i dels seus, però restà fidel a Orígenes fins a la mort, cosa que li ha impedit d’ésser venerat com a sant. Fou ordenat de prevere per Joan II de Jerusalem. Sojornà entre els monjos del desert de Nítria i de Palestina. Tornà a Aquileia i fugint dels gots anà a Roma i més tard a Sicília. Amb les seves traduccions, és un dels més grans transmissors de les lletres eclesiàstiques gregues a l’Occident llatí. Continuà també la Història Eclesiàstica d’Eusebi de Cesarea.