Deixeble de Menéndez y Pelayo, fou professor de pedagogia a l’Escuela Superior del Magisterio, director de l’escola pràctica annexa a la normal de Madrid i de la publicació ‘El Magisterio Español’. Col·laborà en diverses reformes de l’ensenyament i fou conseller d’instrucció pública (1921-30). Autor, entre d’altres obres, d'Escuelas graduadas (1899), Pedagogía (1912), Bibliografía pedagógica (1907-12) i Bibliografía pedagógica del siglo XX (1932-33).