Pertangué a la gran generació d’Orozco, Ribera i Siqueiros, bé que sempre eludí un compromís ideologicopolític. Alumne de l’Academia de Bellas Artes de Mèxic, de la qual fou professor més tard, realitzà grans murals per encàrrec del seu govern. Del 1936 al 1948 visqué a Nova York, on executà els frescs del Smith College de Northampton i d’altres a la ciutat de Mèxic, Puerto Rico i París. El 1953 aconseguí el primer premi de la biennal de São Paulo, i el 1968 el de la Biennale de Venècia. Formà part de l’escola de París (hi sojornà des del 1950), tot assajant una simbiosi entre el decorativisme francès i els motius arcaïtzants de l’art precolombí. Les seves evocacions històriques assimilen elements picassians, textures de collage, un cert esperit cubista i el lirisme de la imatgeria popular. El seu color és ardent, i vigorosa la pastositat de la seva matèria. Presentà una gran exposició antològica a Tòquio el 1976 i una altra a Mèxic el 1987.