ruibarbre

Rheum sp (nc.), ruibarbo (es), rhubarb (en)

m
Botànica
Farmàcia

Gènere de plantes herbàcies robustes, de la família de les poligonàcies, de rizomes grossos, de fulles simples, amples, enteres o lobulades i proveïdes d’òcrea, de flors verdoses, blanquinoses o vermelloses, amb sis divisions periantals, arranjades en inflorescències tirsoides, i de fruits en núcula valvada.

Els rizomes de moltes espècies, i de manera especial el del ruibarbre de la Xina (R.officinale), són oficinals, amb propietats tòniques i laxants. Algunes espècies tenen penques comestibles i altres són conreades en jardins.