ruïniforme

adj
Geomorfologia

Dit del tipus de paisatge càrstic en forma de planell que sosté parets en ruïnes o torrelles troncocòniques.

És una mena de pòlie poc evolucionat, que es desenvolupa damunt dolomies, gresos o pudingues encimentades de calcària, en què les aigües superficials s’endinsen per les diàclasis dissolent la calç o desagregant el granit. El cas més conegut és la Ciudad Encantada vora Conca (Castella-la Manxa).