Al costat de la roda horitzontal hi ha una taula on hom fa les juguesques. La taula té 37 quadrícules, numerades del 0 al 36 i sis caselles —anomenades “parell” ( pair ), “senar” ( impair ), “vermell” ( rouge ), “negre” ( noir ), “passa” ( passe ) i “manca” ( manque ). Són negres els números 2, 4, 6, 8, 10, 11, 13, 15, 17, 20, 22, 24, 26, 28, 29, 31, 33 i 35. Hom considera passa els números que van del 19 al 36 i manca els números que van de l’1 al 18. El zero és número independent i correspon sempre a la banca. Hom pot jugar a un sol número ( ple ) i si guanya li correspon trenta cinc vegades el que ha jugat. Quan hom juga a dos números contingus compartits ( cavall ) i guanya en un dels dos, li correspon disset vegades el que ha jugat. Quan hom juga a tres números contigus ( transversal plena ), si guanya li correspon onze vegades el que ha jugat. També es pot jugar a quatre números ( quadrat ), cas en què hom té com a premi corresponent vuit vegades l’import del jugat. El pronòstic sobre sis números ( transversal doble o sisena ) té com a premi cinc vegades l’import del jugat. Els dotze números d’una mateixa columna ( columna o dotzena ) tenen com a premi dues vegades el jugat. Els encerts a parell , senar, vermell, negre, passa i manca proporcionen la reintegració de la quantitat jugada més la mateixa quantitat com a premi. Conegut aquest joc ja al món grecoromà, la seva forma actual data del s XVII i és practicat als casinos ( casino de joc ).
f
Jocs
Ruleta: a l’esquerra, la taula i diverses juguesques; a la dreta, la roda
© Fototeca.cat
Joc d’atzar que es juga contra un banquer (representat pel crupier) i en el qual els jugadors intenten de vaticinar la posició que ocuparà, en deturar-se, una bola que gira en sentit contrari i pel damunt d’una roda horitzontal dividida en compartiments numerats vermells i negres.