És la part més voluminosa i té l’eix més gran disposat transversalment a l’eix del cos. En el rumen hi ha una abundant flora bacteriana anaeròbia que permet la digestió de la cel·lulosa per microorganismes cel·lulolítics que trenquen així les parets cel·lulars dels vegetals, els redueixen a una pasta i produeixen àcids orgànics, fàcilment absorbibles per les parets del rumen. També hi ha una fauna de ciliats que ajuden a aquesta digestió i que, juntament amb els bacteris, són digerits en trams més inferiors del tub digestiu, i aporten a aquests animals una quantitat considerable de proteïnes. L’aliment passa de l’esòfag al rumen gairebé sense mastegar, sofreix aquí l’esmentada acció fermentativa, torna a la boca, on és novament mastegat, torna a l’esòfag i després, sense passar pel rumen, va a parar al reticle.
m
Anatomia animal