Fill de l’elector Frederic V del Palatinat, rei de Bohèmia, i d’Elisabet d’Anglaterra. Participà en el final de la guerra dels Trenta Anys, on caigué presoner dels imperials (1638-41). Durant la guerra civil anglesa, comandà la cavalleria reial i aconseguí, en un primer moment, les victòries de Worcester (1642) i Newsbury (1643), però fou derrotat a Marston-Moor (1644) i Naseby (1645) i capitulà finalment a Bristol (1645). Rellevat del càrrec, passà a França, on comandà la flota anglesa que intentà d’afavorir les forces reialistes angleses (1648-50). Amb la restauració de Carles II tornà a Anglaterra (1660), on formà part del seu consell privat. El 1644 havia estat creat duc de Cumberland.