L’origen del mot rus o ros (que apareix amb seguretat el primer quart del s. IX) resta encara per resoldre científicament, bé que, seguint la crònica russa més antiga, la majoria d’historiadors i filòlegs concorden a identificar el poble que hi és designat amb la tribu escandinava dels varegs, establerts a la plana de l’Europa oriental. La designació “rus” es mantingué fins al s. XVII, moment a partir del qual hom començà a parlar dels grans russos (per oposició als bielorussos, dits russos blancs, i als petits russos d’Ucraïna) per indicar els pobladors del nord de la península eurasiàtica. Els russos constitueixen al voltant del 85% de la població de l’actual estat de la Federació Russa o Rússia. També fora de la Federació Russa els russos constitueixen el grup ètnic més nombrós o bé la principal minoria dels diversos territoris veïns antigament annexats, amb els quals del 1922 al 1991 Rússia formà l’URSS. Així, a l’W hi ha importants comunitats russes als països bàltics; cap al sud, al Caucàs, i a l’Àsia Central cap a l’E. Històricament, aquesta presència russa té l’origen en l’expansió de l’imperi rus a partir del s. XVII, que anà acompanyada de la colonització dels nous territoris i la russificació de la seva població autòctona, política que fou aprofundida per l’estat soviètic amb resultats diversos. Actualment, els russos tenen el signe d’identitat més rellevant en la llengua (rus); però també és important l’adhesió d’un bon nombre d’ells a una confessió religiosa diferenciada (Església russa). La cultura tradicional dels russos girava entorn de l’agricultura, mentre que la ramaderia fou sempre una ocupació secundària exercida, a més, per gent d’origen no rus. Des d’antic hom practicà l’apicultura. La casa de pagès, normalment de fusta, era construïda arran de terra, sobretot a l’estepa; l’alçada era baixa i el sostre rodó. L’art popular antic (ceràmica, argenteria, brodats, treballs de fusta) és notable, com ho són també la dansa i la música tradicionals; entre els instruments musicals cal fer esment de la balalaica, la bandura, la flauta, l’acordió, el violí, etc.
f
m
Història