Són descendents de les antigues tribus eslaves orientals (eslau), conegudes en fonts bizantines per antes, que s’establiren cap a mitjan s VI en els Carpats i prop de la conca mitjana del Dnièper (Rutènia). Element religiós i cultural de conjunció i de pas entre el catolicisme llatí dels polonesos i l’ortodòxia russa, els rutens, centrats a l’entorn de Kíev, oscil·laren històricament, sobretot per causa de les circumstàncies polítiques, entre l’adhesió a Constantinoble o a Moscou i l’adhesió a Roma, fins al punt que el nom rutè, sobretot a partir del s XVII, fou aplicat gairebé exclusivament als catòlics de ritu bizantí de Rutènia, anomenats també uniats (uniat). Des del 1917 la major part (uns 37 milions) viuen a Ucraïna (d’aquí ve la confusió freqüent entre rutè i ucraïnès), bé que n'hi ha també a Moldàvia, a la Sibèria Occidental i al Kazakhstan; n'hi ha nombroses comunitats emigrades a l’Europa occidental i a Amèrica.
f
m
adj
Història