És un dels metalls de la segona sèrie de transició i pertany al grup del platí. Fou descobert l’any 1844 per K.Klaus. És el menys abundant dels elements del seu grup i es troba a la natura com a component minoritari dels aliatges natius del platí. Té un pes atòmic de 101,07 i és constituït per una mescla de set isòtops naturals estables, amb masses 96 (5,5%), 98 (1,9%), 99 (12,7%), 100 (12,6%), 101 (17,1%), 102 (31,5%) i 104 (18,6%). El metall és de color blanc, molt dur. Té una densitat de 12,45 g/cm3, es fon a 2 314°C i bull a 3 900°C. S'oxida en l’aire a temperatures superiors a 800°C i no és atacat pels àcids ni per l’aigua règia, àdhuc en calent, en el qual fet es basa la seva separació. És atacat pels oxidants alcalins i pels àlcalis fosos i es combina, en calent, amb els halògens amb formació de RuF5 i RuCl3. Anàlogament a l'osmi, forma un tetròxid volàtil (RuO4), molt tòxic. El ruteni forma composts, essencialment covalents, en els quals actua amb totes les valències compreses entre 0 i 8 +, essent les 2 +, 3 + i 4 + les més comunes. En solució aquosa, la seva química es basa en ions complexos, de coordinació octaèdrica, sovint polinuclears. Té també tendència a la formació d’enllaços π amb sistemes olefínics. Troba aplicació fonamentalment com a enduridor per al platí i el pal·ladi i com a additiu per al titani per a augmentar la seva resistència a la corrosió. És també emprat en síntesi orgànica com a catalitzador per a processos d’hidrogenació.
m
Química