sa Pobla

Vialfàs (ant.)

sa Pobla

© Fototeca.cat

Municipi de Mallorca, as Pla, format bàsicament d’al·luvions quaternaris aportats pels torrents de Sant Miquel (al NW) i de Muro (al SW) a l’albufera d’Alcúdia.

A ponent aflora de tant en tant el sòcol miocènic format per molasses, amb retalls d’eocènic i de mesozoic. La vegetació clímax, d’alzinar, ha estat substituïda per pinedes de pi blanc (142 ha) o degradada en brolla (477 ha), però la major part de l’antic bosc ha estat destinada a conreus. Al s. XVIII eren coneguts el lli i sobretot el cànem, que s’havien estès per l’establiment de sa Marjal, amb la bonificació d’una part de l’albufera d’Alcúdia; el 1722 hom havia dessecat 154 ha, distribuïdes en 442 parcel·les separades per séquies de drenatge; el 1818 hi havia 691 ha de regadiu, però la major part procedia de l’antic secà, regat amb aigües freàtiques elevades per sínies. La dessecació de l’albufera assolia 299 ha, però restà deturada pels estralls del paludisme. El 1863, quan el regadiu cobria 857 ha, els anglesos John F.Bateman i William Hope obtingueren permís per dessecar 2 139 ha de s’Albufera, repartides entre sa Pobla, Muro i Alcúdia; per tal d’explotar les noves terres fundaren la colònia agrícola de Gatamoix (a Alcúdia). L’empresa fracassà per la salinització dels sòls en evaporar-se l’aigua que hi ascendia per capil·laritat. De tota manera s’havia iniciat la renovació de sa Pobla: el 1875 s’introduí el primer molí de vent per a extreure l’aigua subàlvia; el 1916, 340 molins, les primeres bombes amb motor d’explosió i la primera amb motor elèctric començaven a substituir les 2 000 sínies. El 1910 començà la rompuda en massa dels ermots. L’any 1982 la superfície total útil era de 3 250 ha (66,9% del total del municipi) de les quals el 82,5% (2 682 ha) eren ocupades, predominantment per conreus herbacis en regadiu (2 301 ha). La ramaderia comprèn uns 200 caps de bestiar boví, 100 d’oví i 300 de porcí. La terra és explotada en el 61,5% pels seus propietaris, en el 21,8% ho és en règim d’arrendament i el 16,7% en el d’aparceria. Treballen al camp més de 600 persones. Les patates primerenques són una especialitat típica de sa Pobla des que el 1927 hom n'inicià l’exportació al Regne Unit (d’on procedia la llavor, Royal Kidney , importada per primer cop el 1924). Des del 1966 ençà l’exportació mitjana ha estat d’uns 150 000 quintars, el 60% de la mallorquina. L’esforç esmerçat pels poblers els ha donat prestigi com a artigaires i com a hortolans i els ha permès, en minvar darrerament la demanda de mà d’obra (gràcies als plàstics protectors de conreus i als regatges per aspersió), d’estendre les seves explotacions als termes veïns d’Alcúdia i Pollença. Des del 1937 hi ha una cooperativa per a la venda de productes, especialment per a l’exportació de la patata. L’augment demogràfic de la població ha seguit el ritme dels regatges, i s’estabilitzà a partir del 1940 entorn dels 10 000 h, la qual cosa suposa l’emigració dels excedents del creixement natural. La vila (9 905 h agl i 111 h diss [1981], poblers ; 36 m alt.) és a l’interfluvi dels torrents de Sant Miquel i de Muro; el traçat és quadrangular. L’actual església parroquial de Sant Antoni fou bastida a partir del 1697 (el campanar és del 1595). El lloc té el seu origen en l’antiga parròquia de Crestatx, que es traslladà a l’actual indret, on hi havia l’antiga alqueria islàmica de Vialfàs del districte d’Inca. Des del 1248 depengué eclesiàsticament de Campanet, població que depenia civilment de Vialfàs des del 1300, quan aquesta fou erigida en vila per Jaume II. La parròquia de Vialfàs o sa Pobla fou erigida el 1315 i els dos termes se separaren el 1368. Durant les Germanies, tingué lloc la decisiva victòria reialista de sa Marjal. Són molt conegudes les festes dels foguerons per Sant Antoni.