És un dels pocs jaciments de la meitat septentrional de l’illa on hi ha una taula, monument talaiòtic abundant al sector meridional menorquí. Hi ha també una torre amb una forma esglaonada a causa de la rampa helicoidal que l’envolta i puja al seu cim. Alguns experts defineixen aquesta torre com a talaiot, tanmateix, sembla que n’és una variant, o bé forma part d’un tipus diferent.
No gaire lluny, s’hi trobaren també les restes de diverses cases i, en el camí que duu a la costa, les d’una naveta funerària pretalaiòtica, o del que avui s’anomena protonaveta o monument de triple parament. A la cala de sa Torreta, on acaba aquesta pista, hi ha una torre menorquina de defensa costanera prototipus, amb les altres catorze de l’illa, de les anomenades torres martello. Aixecada durant la darrera dominació britànica illenca (1798-1802), és coneguda amb el nom de torre de Rambla, torre dels Tamarells o torre de sa Torreta.
El jaciment fou parcialment excavat entre el 1930 i el 1931 per l’arqueòloga i egiptòloga britànica Margaret Alice Murray, a la recerca de testimonis en els quals recolzar la seva teoria que hi hagué una religió prehistòrica, la de les bruixes, que sobrevisqué amagada sota el cristianisme imperant fins al final de l’edat mitjana.
Bibliografia
- Lagarda, F. (2015) (ed.). Sa Torreta de Tramuntana y el dios de las brujas. Alfajarín.
- Murray, M.A. i altres (1934). Cambridge Excavations in Minorca. Sa Torreta. London: B. Quaritch.