Això prové bàsicament del fet, únic a les Balears, de la presència de materials paleozoics i mesozoics (devonians, carbonífers, triàsics, liàsics, juràssics), fortament desgastats, que donen lloc a uns relleus desgastats, suaus i arrodonits, que tanmateix assoleixen les majors elevacions de l’illa (el Toro, Santa Àgueda, s’Enclusa, sa Falconera d’Alforinet); relleus que cauen bruscament sobre la costa, molt més articulada que la des Migjorn. La manca de protecció orogràfica afavoreix l’acció del vent (la tramuntana hi bat amb força), però també la relativa abundància de pluges, que compensa en part l’acusada escassesa d’aigües freàtiques. La vegetació llenyosa espontània és una màquia d’ullastre i llentiscle (mata) a les terres més exposades al vent i alzinar a les més arrecerades. L’agricultura aprofita les terres grasses i profundes de les valls desboscades per als conreus de secà: farratge (clòver i ordi i civada) i pasturatges, destinats especialment a l’abundós bestiar boví; només dos petits sectors de regadiu: Favàritx i la Vall. El poblament ha estat sempre escàs i dispers: Fornells, a la vora del seu port, és l’únic nucli de població aglomerada. Aquest fet, condicionat sens dubte per la major duresa del clima i la manca d’aigua potable, és molt antic, com ho confirma l’escassa densitat de troballes arqueològiques, en fort contrast amb el sector des Migjorn. A sa Tramuntana hom distingeix les contrades de Favàritx, ses Graves, es Martinells i la Vall.