És anomenada sabata aïllada quan rep la càrrega d’un sol pilar, i sabata correguda o sabata contínua quan és disposada longitudinalment tota seguida rebent les càrregues d’una successió de pilars individuals o d’una estructura lineal. Com que el terreny sol ésser menys resistent a la compressió que els materials que formen l’estructura, els pilars o les parets, els fonaments tenen més amplària per tal de repartir la càrrega en una superfície més gran de terreny. Les sabates són el tipus de fonament més freqüent i s’utilitzen quan el terreny presenta a les capes superficials una resistència mitjana o alta amb relació a les càrregues de l’estructura i és prou homogeni perquè no es produeixin assentaments diferencials entre diverses parts de l’estructura. Les sabates poden classificar-se segons la forma de treball en: aïllada —per exemple, una sota de cada pilar—, combinada —quan en una sabata conflueixen dos o més elements verticals—, contínua (o correguda) sota una filera de pilars, o contínua sota mur. Segons la morfologia del perfil en secció vertical es classifiquen en: recta, esglaonada, atalussada i alleugerida o nervada. Atenent a la seva forma en planta, les sabates poden ésser rectangulars, quadrades, circulars, anulars i poligonals (hexagonals i octogonals). Les sabates se solen construir de formigó armat in situ o prefabricat, tot i que també poden ser de formigó en massa. Les sabates sovint porten bigues d’unió entre si amb la funció de lligat horitzontal, per impedir moviments relatius horitzontals, o amb funció de biga centradora, per equilibrar moviments flectors que no puguin ésser equilibrats per la mateixa sabata, amb l’ajut de sabates immediatament properes.
f
Construcció i obres públiques