sabatisme

m

Cristianisme

Tendència judaïtzant, pròpia de nombroses sectes postreformades, a tornar a posar en vigor l’observança del sàbat, per un literalisme bíblic.

Sabatistes moravians foren ja combatuts per Luter. N'hi hagué també entre els anabaptistes d’Anglaterra (1631) i entre els unitaristes de Transsilvània (s XVII). Al s XIX aparegué a Anglaterra la secta dels Nous israelites i, a Rússia, els subbotniki (‘homes del dissabte’). Els més coneguts són els adventistes del setè dia ( adventista).