saber

m
Filosofia

Coneixement teoricopràctic relatiu a situacions o realitats tant objectives com subjectives.

Hom sol distingir entre el saber vulgar o comú, basat en l’experiència de la vida i sovint barrejat amb prejudicis de tota mena, i el saber científic (o saber en sentit estricte), rigorós i racional i en el si del qual hom pot incloure el saber filosòfic (bé que aquest sigui sovint contraposat a la ciència pròpiament dita). Hom pot distingir així mateix, seguint Max Scheler, entre un saber tècnic, arrelat en la necessitat i sovint centrat en l’àmbit material (la tècnica, en general), bé que també pot referir-se a l’espiritual (com és ara l’ascètica), un saber culte, fonamentat en l’admiració i la curiositat i les modalitats típiques del qual són la filosofia i la ciència, i un saber de salvació, orientat al transcendent i generalment vinculat al fenomen religiós; una tal distinció, tanmateix, és sempre relativitzable, car tots tres tipus de saber s’interrelacionen i es confonen sovint mútuament.