saber absolut

m
Filosofia

En Hegel, estadi superior del coneixement, en què subjecte i objecte atenyen llur adequació i, així, resta superada tota dualitat (finit-infinit, universal-concret, llibertat-necessitat, etc).

Propi de l’anomenat esperit absolut, que inclou tant l’art i la religió com la filosofia, el saber absolut correspon pròpiament a aquesta darrera com a consumació de la racionalitat i ultrapassa, per això mateix, l’àmbit de la religió, amb la qual cosa pot ésser interpretat en el sentit metareligiós (com a reducció racional del contingut revelat) o àdhuc irreligiós (com a posició de la qual hom pot derivar a l’ateisme); amb relació a ambdues possibilitats hom parla d’una radical ambigüitat religiosa en Hegel.