sabí

| sabina

f

m

Història

Individu d’un poble antic de la Itàlia central que, en època històrica, habità el territori comprès entre el Tíber, el Nera i l’Aniene, amb les ciutats de Reate (Rieti), Nursia (Norcia), Amiternum (prop d’Aquila), etc.

Hom creu que els sabins tingueren el mateix origen que els samnites ( samnita), bé que encara actualment llur procedència és discutida. Vinculats amb els orígens llegendaris de Roma, a partir de l’any 295 aC foren annexats a l’urbs i obtingueren la ciutadania romana. Són pràcticament desconeguts llurs costums, com també el caràcter de llur religió i la natura de les institucions polítiques. Pel que fa a la llengua, hom creu que pertanyia al grup oriental dels dialectes itàlics i que tingué una influència notable sobre el llatí.