Foren també senescals de Provença pels comtes de Tolosa. El genearca documentat és Guillem I de Sabran (mort després del 1099), que acompanyà el comte Ramon IV de Tolosa a la primera croada. El seu fill Guillem II de Sabran (mort després del 1158) fou pare de tres fills: Guillem de Sabran, que formà la línia dels conestables de Tolosa; Rostany i Guerau I Amic. Rostany de Sabran fou pare de Ramon I (o Raimon) de Sabran, senyor de Cailar i el Castellar, que vers el 1178 es casà en primeres noces amb Garsenda de Forcalquier, filla única del comte Guillem VI, que li aportà en dot la senyoria del castell d’Ansoís. Tingueren dues filles, que heretaren Forcalquier i el passaren al Casal de Barcelona i al dels delfins de Viena. D’un segon matrimoni descendiren els senyors de la Tor d’Aigües i els barons d’Ansoís i Belldinar i comtes d’Ariano al regne de Nàpols, d’entre els quals cal destacar Ermengard de Sabran, comte d’Ariano, que fou pare d'Imard de Sabran, casat amb Margarida de Villehardouin, baronessa de Matagrifó. Ambdós foren pares d'Isabel de Sabran i d'Ausiàs II (o Laziàs o Eleazar) de Sabran (Eleazar), casat amb Delfina de Signa (o de Glandeva). Carles X de França concedí el ducat paria de Sabran, el 1825, al darrer representant del llinatge, Éléazar Louis de Sabran (mort el 1847), que, sense fills, obtingué reial autorització de transmetre el títol i cognom als nebots de la seva muller Victorine d’Agoult-Pontèves de Bargême, els quals passaren a cognomenar-se de Sabran-Pontèves. Guerau I Amic de Sabran fou pare de Guerau II Amic de Sabran, senyor de la Tor i Védène, que es casà, vers el 1180, amb Adelaida de Forcalquier. Els descendents de llur fill gran s’intitularen, durant un cert temps, comtes de Forcalquier ( comtat de Forcalquier) i foren senyors de Lourmarin, Volx i Viens; altres fills formaren la línia dels senyors de la Tor i Castellnou i la dels d’Airaga i Caumont. Hom ha dit que Laura, la dona estimada per Petrarca, era una Sabran.