sacerdot

m
Judaisme

Membre de la classe sacerdotal jueva, restringida a poc a poc a les tribus d’Aaron i de Leví (levita).

Organitzats jeràrquicament en vint-i-quatre classes, sota l’autoritat del gran sacerdot o summe sacerdot i, eventualment, dels prínceps dels sacerdots (príncep dels sacerdots), exercien per torn les funcions del culte al temple de Jerusalem. Només el gran sacerdot podia penetrar, un cop l’any, al Sant dels Sants del temple per procedir a la seva purificació. Desaparegueren amb la destrucció del temple (70 dC). La funció del rabí no és sacerdotal.