Sacra di San Michele

Sacra di San Michele

topotto (CC BY-NC-ND 2.0)

Abadia del municipi de Sant’Ambrogio di Torino (Piemont), dins la vall de Susa, situada dalt del cim Pirchiriano (936 m).

El monestir benedictí, anomenat també La Sacra, fou construït entre els segles X i XI. D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació. El conjunt és format per una església (segle XII), des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior; dues hostatgeries (la gran, del segle XI); les restes d’una capella de planta octogonal (segle X), anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó; una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària; una escalinata (mitjan segle XII) que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’Escalinata dels Morts perquè havia estat el lloc de sepultura d’abats i personatges il·lustres; el portal del Zodíac (segle XII), que dona l’accés entre l’escalinata i l’església, i que conserva uns destacats relleus amb els signes zodiacals i les constel·lacions; les restes del nou monestir construït entre els segles XII i XIV, un gran edifici de cinc plantes destruïdes per terratrèmols i guerres, i la torre de la Bella Alda. Tota la construcció utilitza la mateixa muntanya en les seves estructures. Hi ha 243 graons per a accedir al conjunt monàstic.

Les referències més antigues ja situen un petit oratori en aquest indret als segles VII i VIII. L’any 999, el duc Hug von Montoissier ordenà construir en aquest lloc un monestir i un alberg per a pelegrins. Visqué el seu màxim apogeu els segles XI i XII, gràcies al fet que es troba en l’encreuament de tres camins de peregrinació medievals: la via Francigena —de Canterbury a Roma—, el camí de Sant Jaume i el camí de Sant Miquel —des del Mont-Saint-Michel, a Bretanya, fins al Monte Sant’Angelo, a la regió de la Pulla—. Reconstruït, actualment en té cura una comunitat rosminiana. L’escriptor Umberto Eco s’inspirà en aquesta abadia per a escriure la seva novel·la Il nome della rosa