sacramentari
| sacramentària

f
m
adj
Cristianisme

Dit dels reformats que, al segle XVI, negaven la presència real en l’eucaristia.

Aplicà aquest terme per primera vegada Luter per indicar els seguidors de Zwingli i de J.Oecolampadius, que s’oposaven a la doctrina de la consubstanciació, en la controvèrsia que els oposà durament (1524- 36) i que finí en el concordat de Wittemberg (1536).