Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus (Atenes), pena imposada també a la simple impietat (la mort de Sòcrates). També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat. La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial. Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants: el personal (violació de privilegis clericals o profanació d’una persona consagrada), el real (profanació d’objectes sagrats) i el local (violació d’un lloc sagrat o la seva immunitat) i deixa a l’albir de l’ordinari les penes a infligir.
m
Religió
Dret canònic