sàcul

m
Anatomia animal

Òrgan del laberint membranós de l’orella interna dels vertebrats, del qual arrenca la part membranosa del cargol.

És ple d’un líquid que es mou segons la posició del cap, la qual cosa fa moure alhora uns granets anomenats otòlits que descansen sobre les cèl·lules ciliades de les parets del sàcul. En moure's els otòlits, es mouen els cilis d’aquestes cèl·lules, i això determina l’emissió d’un corrent nerviós cap als centres cerebel·losos de l’equilibri, que són informats de la posició del cap respecte al cos.