Sa‘dī

(Shīrāz, aprox. 1213 — Shīrāz, 1292)

Poeta persa.

Protegit per l'atabeg de Fārs, des del 1196 fou alumne a la Niẓāmiyya de Bagdad, ciutat on residí fins l’atac mongol del 1226, moment a partir del qual menà una vida errant. Establert de nou a Shīrāz als voltants del 1258, es retirà en una ermita dedicat a la meditació (fou addicte del sufisme) i a la literatura. Posseïdor d’una cultura enciclopèdica, les seves obres més reeixides són el Bustān (‘Jardí’, 1257) i el Gulistān (‘Jardí de roses’, 1258), en prosa, ambdues de contingut eticomoral, bé que també és autor de gazals místics i eròtics, d’elegies i panegírics, de tractats místics en prosa i de cassides en àrab. El seu estil, que influí en tot el món semític oriental, es caracteritzà pel gust per la puresa i l’harmonia de la llengua.