Fundada pel xeic Muḥammad al-Mahdī, inicià la supremacia àrab enfront dels anteriors governs d’origen berber (presa del S marroquí als wattàssides, 1523, i ocupació definitiva de Fes el 1544). Per a fer front a l’expansió otomana des d’Algèria comptà amb l’aliança de la corona de Castella. En ésser assassinat per emissaris de Solimà el Magnífic (1557), les lluites dinàstiques entre el mawlāy Muḥammad i el seu oncle ‘Abd al-Malik provocaren la intervenció portuguesa i després de la batalla d'Alcazarquivir (1578), on moriren el mawlāy Muḥammad i Sebastià de Portugal, fou proclamat soldà el fill d’'Abd al-Malik, Aḥmad al-Manṣur, que representà el moment més esplendorós de la dinastia (conquestes de Tombouctou i Gogo, 1591, obertura del comerç transsaharià d’or i d’esclaus, fonamentalment, i inici del comerç amb la Gran Bretanya). A la seva mort (1603) començà l’anarquia i la fragmentació del país fins que el darrer sadita morí assassinat el 1660 i s’inicià el poder dels xerifs de Tafilelt (alauita).
m
Història