sagrament de calúmnia

m

Dret català

Jurament que, al començament d’un procés, havien de fer tant el qui movia un plet civil o causa criminal com el demandat o querellant, assegurant que consideraven la causa justa, que no adduirien fets ni proves falsos i que no mourien qüestions dilatòries inútils.

Regulat per l’usatge Quoniam ex conquestione (segles XII-XIII), Jaume I el declarà obligatori el 1251. Ni el fisc ni els senyors quan pledejaven contra un vassall no estaven obligats a fer-lo, i els clergues no el podien fer sense llicència de llur prelat.