Derivada de la pròtesi i del diakonikón de les primitives esglésies cristianes, anà adquirint importància major, sobretot a l’època del Renaixement i del Barroc, en què esdevingueren sovint un element arquitectònic separat. En la majoria dels casos es tracta d’una sala rectangular, voltada de calaixeres i armaris de grans dimensions, decorada amb quadres, frescs i mosaics de gran valor artístic. Són famoses la de Florència, obra de Brunelleschi i de Miquel Àngel, la de Sant Marc de Venècia, adornada de mosaics bizantins, i la de la catedral de Toledo, que conté una sèrie d'Apòstols del Greco. Modernament Josep Obiols decorà amb frescs i dissenyà la marqueteria de la sagristia de Montserrat (1943-51).
f
Art
Arquitectura
Cristianisme