Era originari de la regió d’Hermòpolis, però ja a la meitat del s VI arribà, sota la influència del monaquisme de sant Pacomi, a imposar-se com a llengua literària i parlada en tota la part de la vall del Nil compresa entre el Caire i Tebes. Tingué la màxima expansió al començament del s XV, que ocupà tota la vall des del Caire fins a ‘Aswân. Són escrits en aquest dialecte la major part dels manuscrits gnòstics trobats a Nag-Hammadi el 1945.
m
Lingüística i sociolingüística