Fou un dels precursors de la sociologia contemporània i mestre i col·laborador d’Auguste Comte, del qual se separà posteriorment. En produir-se la Revolució Francesa renuncià el seu títol nobiliari; lluità per la independència dels EUA, i la seva vida bohèmia el portà a dependre a vegades econòmicament dels seus mateixos criats.
Les seves obres L’industrie, ou discussions politiques, morales et philosophiques (1817), L’organisateur (1819-20) i Du système industriel (1821) proposen una societat sense classes, on els industrials (patrons i obrers), els artistes i els savis desplacin les classes ocioses (noblesa, clerecia, militars). Tot i defensar el valor de la propietat privada, cregué en una societat igualitària, amb unes mateixes oportunitats per a tothom. Mesclà la fantasia amb la seva visió positivista dels fets socials, raó per la qual Marx el catalogà entre els socialistes utòpics. Optimista, i fervent creient en el progrés, arribà a considerar el desenvolupament de la indústria com un substitutiu del paper que havia tingut l’Església en altres segles (Catéchisme des industrielles, 1823) i predicà un nou ordre basat en una nova moral secular (Le nouveau christianisme, 1825).
Els seus seguidors formaren el moviment conegut com a saintsimonisme. El seu pensament influí molt en el primer socialisme utòpic barceloní de 1835-37, especialment en el grup al voltant d'El Propagador de la Libertad i d'El Vapor. Tanmateix, fou arraconat poc després per l’utopisme cabetià.