En foren adeptes més destacats O.Rodríguez, B.P.Enfantin i Saint-Amand Bazard. El saintsimonisme s’estengué sobretot a França, i en menor grau en alguns països europeus. Pel fet que defensa la classe “més nombrosa i més pobra”, la dels industrials (patrons i obrers), hom el veu sovint com un cert precursor del marxisme, bé que en realitat els seus membres foren un grup d’idealistes que portaren la utopia socialista als seus límits, forçant les idees de llur mestre: llur socialisme, així anomenat utòpic, pretenia d’ésser no sols un substitutiu de l’Església, com en Saint-Simon, sinó àdhuc una religió, i aviat portà a excentricitats; els “sacerdots” del nou culte social es dispersaren, d’altra banda, ràpidament i s’integraren en les files de la classe preferida de Saint-Simon, la dels industrials. Aquest fet deriva de la convicció, aleshores imperant, que la Revolució Francesa i la societat industrial que sorgia amb aquella representaven la superació de la vella moral cristiana com a aglutinant social (enfront de la dispersió en què vivien els individus, i, atesa la feblesa de vincles amb els grups als quals pertanyien, era necessària una moral basada en la ciència, és a dir: en la sociologia, inicialment entesa com a ciència dels costums, o de la moralitat, i que hom pretenia de fundar racionalment), de la qual moral cristiana es conservava, tanmateix, la caritat com a principi de tota integració social profunda; dominant, a més, la creença en el progrés de la societat, més enllà dels perills que també s’hi intuïen, la utopia socialista n'era la justificació, i hom no es proposà sinó d’esmenar allò que detenia un progrés del mateix ordre social instaurat per la burgesia.
m
Sociologia
Filosofia