Ocupa un ampli sector de glacis d’acumulació entre els contraforts de la serra de les penyes Roges (905 m alt.) al N, la serra de l’Arguenya (el Puntal, 704 m; la Sella, 1 024 m) a l’E i la serra de Cabrera (869 m) a l’W. L’escorrentia oberta cap a migjorn va vers el Vinalopó, que travessa el terme de N a S, i al qual aflueixen la rambla de la Torre i la del Barranquet, ambdues per l’esquerra; la del Carrascal, a la dreta, s’espoltreix en ple glacis. A part 1 600 ha, classificades com a pastures, i 316 ha de llenya baixa, n'hi ha unes 2000 com a conreu de secà (vinya, oliveres i cereals) i 236 de regadiu. De la població activa del municipi, el 60% (1981) es dedica a la indústria, preferentment a la del calçat i altres derivats de la pell i a la fabricació de persianes, agulles i capses de cartó; també hi ha serradores; només el 8% de la població activa es dedica a l’agricultura. La vila (8 748 h agl [2006]; 471 m alt.) és a la dreta del Vinalopó, al peu d’un penyal que corona l’antic castell de Saix , actualment restaurat. L’església parroquial (Santa Maria) és renaixentista, amb elements gòtics; la portada lateral és de mitjan s XVI. Antiga fortalesa islàmica, fou conquerida pels catalans el 1240 i passà amb Villena al regne de Castella (1244). Formà part de la senyoria, després marquesat, de Villena. Fou partidària de Felip V en la guerra de Successió i aquest li donà el títol de vila. Fou incorporada el 1836 a la província d’Alacant amb Villena. El municipi comprèn la colònia de Santa Eulàlia.
Vista de Saix amb el castell culminant al fons
© Fototeca.cat