Sakhalin

Illa de la mar d’Okhotsk, a Rússia, pertanyent a l’oblast’ homònima, separada del continent asiàtic, a l’W (al qual la uneix un dic) per l’estret de Tatària i de l’illa de Hokkaidō (Japó), i al S, per l’estret de La Pérouse.

Geològicament forma part de la zona de plegament neozoic. Les costes són poc retallades. El relleu presenta dues cadenes de muntanyes, amb altures fins a 1.000 i 1.500 m, separades per la vall dels rius Tym’ i Poronaj. El N és pantanós. El clima és monsònic moderat: hivern fred i més humit que al continent i estiu fresc i plujós. Jaciments de petroli, gas, carbó, mercuri, or i platí.

Habitada originàriament per ainus i evenkis, la població actual és formada en un 80% per russos. Explorada el segle XVII per La Pérouse, el 1855 russos i japonesos (que l’anomenaren Karafuto) en compartiren l’administració. El 1875 Rússia l’adquirí completament en bescanvi de les illes Kurils. Arran de la guerra russojaponesa, la meitat meridional passà al Japó (1905) i, en 1918-24 ho feu l’illa sencera. El 1945 la meitat meridional passà a l’URSS (juntament amb les Kurils).